L'ESTAT A L'ANTIGUITAT: L'IMPERI

La primera institució política amb un domini territorial que anava mes enllà de l’àmbit local, l’imperi, es pot considerar que va aparèixer fa uns 4.500 anys a Egipte.

L’imperi egipci tenia unes característiques que comparteixen en major o menor grau altres imperis de l’antiguitat:

• El poder estava concentrat en mans del monarca, màxima autoritat política, religiosa i militar.
• L’estat es trobava immers en un procés de permanent expansió territorial, gràcies a les conquestes militars i els pactes, però al mateix temps patia l’assetjament d'altres regnes, fet que afavoria la seva disgregació.
• L’estat era multiètnic i multicultural i multirreligiós.
• L’administració de l’estat corria a càrrec d'un cos burocràtic escollit personalment pel monarca.

Tot i que no es pot generalitzar al conèixer l’antic Egipte diferents etapes i abastar la seva història milers d'anys, podem dir que en els períodes més representatius, el monarca, el faraó, era la màxima autoritat política, però que a diferència dels reis de les terres mesopotàmiques no era també el màxim sacerdot, sinó que es considerava directament deu.

El faraó era el propietari de totes les terres, també a diferència dels estats de Mesopotàmia on el ciutadans tenien accés a la propietat, i monopolitzava tota l’activitat comercial.

Durant alguns períodes el governadors de regions i la casta sacerdotal van fer trontollar el poder absolut del faraó, també afeblit sovint pels conflictes ocasionats pel enfrontaments amb altres pobles.

Altres imperis importants de l’antiguitat van ser el persa, el macedoni i el romà.

L’imperi romà tenia característiques pròpies que s'afegien a les dels anteriors:

• La fixació de la llei, el dret romà, mitjançant una recopilació sistemàtica i permanent.
• El concepte de ciutadania que permetia que qualsevol persona pogués aspirar als càrrecs més alts segons els seus mèrits i al marge del seu lloc de naixement.