diumenge, 30 de desembre de 2012

L'ESTAT A L'ANTIGUITAT: LES CIUTATS-ESTAT


Fa uns 5.000 anys, després de la societat de prefectura, a Mesopotàmia (sumeris, hittites, assiris, caldeus, perses…) Fenícia i Egipte va néixer l'Estat com a institució política, concretat en una ciutat fortificada de milers d'habitants amb un monarca al capdavant que generalment ostentava el màxim poder polític, militar i religiós, i que disposava d'una administració professional i una força militar permanent amb funcions coercitives i expansionistes.

En aquestes ciutats es produeix una primera divisió en classes socials amb l’aparició d'un estrat de privilegiats que controla i gaudeix dels excedents de l’activitat econòmica.

A Grècia (espartans, atenencs, tebans, corintis...) i a la península itàlica (etruscos, llatins...) també es van constituir ciutats-estat inicialment amb monarques vitalicis, electes o hereditaris, que tenien el suport de Senats i Assembles Populars.

Aquestes ciutats van oscil·lar políticament entre la monarquia, la república aristocràtica i la república democràtica.

Encara que sobiranes, moltes ciutats-estat es van col·ligar. En alguns casos les lligues es van formar pel dret de conquesta, moltes però es van formar voluntàriament mitjançant aliances per a la protecció mútua.

A l'antiguitat, també van existir ciutats-estat a l'Índia i la Xina, i a Centreamèrica, en èpoques més properes, cap al 500 n. e., també els maies van constituir aquesta mena de ciutats.


Durant la Baixa Edat Mitjana, gràcies a un gran desenvolupament del comerç per part de la burgesia, algunes ciutats del centre d’Europa, van arribar a la categoria de veritables ciutats-estat: Venecia, Milán, Bruges, Gant, Lübeck, Rostock, Wismar, Danzig...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada