Fa uns 5.000 anys, després de la societat de prefectura, a Mesopotàmia
(sumeris, hittites, assiris, caldeus, perses…) Fenícia i Egipte va néixer l'Estat com a institució política, concretat en
una ciutat fortificada de milers d'habitants amb un monarca al capdavant que
generalment ostentava el màxim poder polític, militar i religiós, i que
disposava d'una administració professional i una força militar permanent amb
funcions coercitives i expansionistes.
En aquestes ciutats es produeix una primera
divisió en classes socials amb l’aparició d'un estrat de privilegiats que
controla i gaudeix dels excedents de l’activitat econòmica.
A Grècia (espartans, atenencs, tebans,
corintis...) i a la península itàlica (etruscos,
llatins...) també es van constituir ciutats-estat inicialment amb
monarques vitalicis, electes o hereditaris, que tenien el suport de Senats i
Assembles Populars.
Aquestes ciutats van
oscil·lar políticament entre la monarquia, la república aristocràtica
i la república democràtica.
Encara que sobiranes, moltes
ciutats-estat es van col·ligar. En alguns casos les lligues es van formar pel dret de conquesta, moltes però es van
formar voluntàriament mitjançant aliances per a la protecció mútua.
Durant la Baixa
Edat Mitjana, gràcies a un gran desenvolupament del comerç per part de la
burgesia, algunes ciutats del centre d’Europa, van arribar a la categoria de
veritables ciutats-estat: Venecia, Milán, Bruges, Gant, Lübeck, Rostock, Wismar, Danzig...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada