Cap
al segle XVI, els monarques van acabar centralitzant la majoria de competències
i dominant tots els recursos de què havien disposat els nobles i l’alt clergat
a l’època feudal: recaptació d'impostos, possessió d'exèrcits, capacitat
legislativa, administració de justícia, etc.
Així
van adquirir la possibilitat de prendre decisions polítiques i econòmiques sense
haver de donar explicacions a ningú i de monopolitzar la violència legítima
sense rival.
L'èxit
de l'Estat absolut es degué, almenys en part, al fet que com a concepte coincidia
amb teories polítiques molt ben acceptades entre la població instruïda de l’època.
Per exemple, tota l'obra de Maquiavelo es manifestava a favor de la formació d'un
Estat absolut, l'obra d'Hobbes va sostenir que les persones havien de
deixar tot el poder en mans de l'Estat i l'obra de Bodín defensava d'existència d'una sola
autoritat forta que asseguri l'ordre i la prosperitat.
En
qualsevol cas, l'Estat absolut va ser dominant a tot el món des del segle XVI
fins ben entrat el segle XVIII, quan va començar a aparèixer l'Estat liberal.
Niccolo
Maquiavelo (1469-1527): Va escriure El Princep (1514) —preocupat per la corrupció i l’egoisme
dels polítics i en el context d'unes
lluites fratricides entre els diferents estats que convivien a la península itàlica—
per defensar que calia assolir un Estat fort i unificat —Estat és un
terme que Maquiavel aporta al lèxic polític— i amb un sobirà sense escrúpols i dotat d’un poder absolut
que prescindís de raons ètiques o religioses.
Jean Bodín (1530-1596): Va
escriure el tractat de filosofia política Els sis llibres de la República (1576) per tal d'aconseguir la unitat dels francesos en el context d'unes
guerres de religió. Bodín defensava que tan sols una autoritat forta era capaç
d'assegurar l'ordre, la seguretat i la prosperitat econòmica, i que l'origen de l'autoritat estava en el pacte que
s’havia d'establir entre les diverses famílies que composaven l’elit de la
societat per escollir i donar suport a una persona o institució que exercís el
govern. Una vegada concretat aquest pacte, la persona que ostenti l'autoritat
haurà de tenir tot el poder i ha de ser obeïda per tots, el seu poder
sobirà —aquest és un terme que Bodí aporta— havia de ser un poder absolut i perpetu.
Thomas Hobbes (1588-1679): Va publicar Leviatan
(1651) en el
context d'una guerra civil que assolava Anglaterra. Hobbes partia del supòsit
de que l'home és dolent per naturalesa i que, per això, en estat natural, les
persones viuran en un estat de guerra constant de tots contra tots fins que
adverteixin que llibertat i ordre són incompatibles degut a la seva pròpia
natura i que per tal d’evitar aquesta situació insostenible caldrà renunciar a
la llibertat i acceptar el poder absolut d'un sobirà per poder garantir la pau
i l'estabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada