Aristòtil
va proposar una teoria de les formes de govern basada en una classificació que
pren com a referència si el govern procura l'interès comú o busca el seu propi
interès.
Cadascuna d'aquestes classes es divideix al
seu torn en tres formes de govern, o tres tipus de constitució: les bones
constitucions i les dolentes o desviades.
Les considerades bones formes de govern són la
monarquia, l’aristocràcia
i la democràcia moderada, que anomena politeia; i les considerades
negatives són la tirania, l’oligarquia i la democràcia extrema, que anomena demagògia.
La monarquia, el govern del més noble amb la
acceptació del poble i el respecte de les lleis, s'oposa a la tirania, on el
poder s’assoleix violentament i es governa sense respectar les lleis.
L’aristocràcia, el govern dels millors i de
millor llinatge, s'oposa a l’oligarquia, el govern dels més rics.
La democràcia-politeia, el govern de tots
segons les lleis establertes, s'oposa a la democràcia-demagògia, el govern de
tots sense respecte de les lleis, on preval la demagògia —caldria preguntar-se
si Aristòtil considerava demagògia tot allò que no coincidís amb el criteri de
l'èlit— sobre l'interès comú.
La democràcia moderada o politeia és considerada per Aristòtil la millor
forma de govern, prenent com a referència l'organització social de la ciutat-estat
grega, una societat per tant no excessivament nombrosa, amb unes dimensions
relativament reduïdes i amb autosuficiència econòmica i militar, de manera que
pugui atendre totes les necessitats dels ciutadans, tant bàsiques com d'oci i
educatives.
El que li fa rebutjar les altres formes bones
de govern — l’aristocràcia i la monarquia— és la seva manca d’adequació a la
ciutat-estat, considerant–les més adequades per a societats menys complexes i
més rurals o tradicionals, però també el perill de la seva degeneració en
tirania o oligarquia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada