El concepte de
socialisme va ser difós a començaments del segle XIX, pels deixebles de Henri de Saint-Simón, Charles Fourier i Robert Owen, a la França i la Gran Bretanya.
Així doncs, la paraula socialisme s'utilitzava per designar les doctrines —oposades a l'individualisme liberal burgés— que defensaven una organització social que permetés la reordenació de la convivència humana sobre la base de la propietat comuna dels béns i mitjans de producció i el control col·lectiu de la vida política.
Així doncs, la paraula socialisme s'utilitzava per designar les doctrines —oposades a l'individualisme liberal burgés— que defensaven una organització social que permetés la reordenació de la convivència humana sobre la base de la propietat comuna dels béns i mitjans de producció i el control col·lectiu de la vida política.
Karl Marx i Friedrich Engels van
anomenar, més endavant, socialisme utòpic el que proposaven aquests
corrents, per les quals l'exigència de transformació de les relacions socials
existents tenia un fonament predominantment moral, en oposició al que van
denominar socialisme científic, basat en una concepció materialista de
la història.
Els socialistes
utòpics defensaven que:
- L'educació en la solidaritat, la filantropia i l'amor fraternal seria l’element fonamental per realitzar una reforma social pacífica i gradual.
- El treball hauria de ser degudament distribuït entre els membres de la societat com una obligació que proporcionés no només beneficis econòmics, sinó que a més fos que gratificant psicològicament.
- L’estat seria simplement un organisme encarregat de la producció i distribució dels béns, i el responsable de vigilar i propiciar l'ordre, benestar i eficàcia de la comunitat.
- La industrialització hauria de ser respectuosa amb la natura.
La seva empremta encara
perdura en moviments com el cooperativista, hippie, ecologista, feminista
radical i socialista cristià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada