tag:blogger.com,1999:blog-43697986398262829052024-03-08T16:11:27.156+01:00Diccionari de Política - BSTUn instrument per facilitar el treball, la reflexió i la construcció...Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.comBlogger50125tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-25625063485716875522013-02-03T23:39:00.000+01:002013-02-27T23:40:28.436+01:00EL CAPITALISME<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span class="hps"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Sistema
econòmic</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">, <span class="hps">social</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">polític</span> <span class="hps">que</span> <span class="hps">succeeix</span>
<span class="hps">al feudalisme</span>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span class="hps"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Històricament</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">, <span class="hps">el capitalisme</span> <span class="hps">ha</span> <span class="hps">conegut</span>
<span class="hps">diferents</span> <span class="hps">fases</span>. <span class="hps">Sorgit</span>
<span class="hps">a Europa</span> <span class="hps">al segle</span> <span class="hps">XVI</span> <span class="hpsatn">(</span>capitalisme <span class="hps">comercial</span>),
<span class="hps">va augmentar</span> <span class="hps">amb</span> <span class="hps">la
incorporació de la</span> <span class="hps">màquina</span> <span class="hps">al
procés</span> <span class="hps">de producció</span> <span class="hps">a finals del</span>
<span class="hps">segle</span> <span class="hps">XVIII</span> <span class="hpsatn">(</span>capitalisme
<span class="hps">industrial</span>) <span class="hps">i</span> <span class="hps">es
va estendre</span> <span class="hps">a tot</span> <span class="hps">el món</span> <span class="hpsatn">(</span>capitalisme <span class="hps">financer</span>) <span class="hps">en forma</span> <span class="hps">de colonialisme</span> <span class="hps">i imperialisme</span> <span class="hps">des de finals</span> <span class="hps">del</span> <span class="hps">segle</span> <span class="hps">XIX</span>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span class="hps"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">A través</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;"> <span class="hps">de crisi</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">modificacions</span>
<span class="hps">que s'han</span> <span class="hps">anat</span> <span class="hps">produint</span>
<span class="hps">en el capitalisme</span>, <span class="hps">alguns</span> <span class="hps">aspectes</span> <span class="hps">essencials</span> <span class="hps">romanen</span>:
<span class="hps">el profit</span> <span class="hps">o</span> <span class="hps">benefici</span>
<span class="hps">personal com</span> <span class="hps">motor de la vida</span> <span class="hps">col·lectiva</span>, <span class="hps">la vigència</span> <span class="hps">preponderant</span> <span class="hps">li</span> <span class="hps">la
propietat</span> <span class="hps">privada dels</span> <span class="hps">mitjans de</span>
<span class="hps">producció</span>, <span class="hps">la primacia</span> <span class="hps">del capital</span> <span class="hps">sobre</span> <span class="hps">el
treball que</span> <span class="hps">motiva</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">permet</span> <span class="hps">l'explotació del</span> <span class="hps">treballador</span> <span class="hps">assalariat</span> <span class="hps">mitjançant
l'extracció</span> <span class="hps">de plusvàlua</span> <span class="hps">i</span>
<span class="hps">l'explotació</span> <span class="hps">de l'home</span>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span class="hps"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">El
capitalisme</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;"> <span class="hps">està</span> <span class="hps">íntimament</span>
<span class="hps">vinculat</span> <span class="hps">al liberalisme</span>. <span class="hps">Part</span> <span class="hps">d'una</span> <span class="hps">concepció</span>
<span class="hps">individualista</span> <span class="hps">segons la</span> <span class="hps">qual el</span> <span class="hps">funcionament</span> <span class="hps">de
l'economia</span> <span class="hps">es basa</span> <span class="hps">en l’interès</span>
<span class="hps">particular</span>, <span class="hps">fundat</span> <span class="hps">en el principi</span> <span class="hps">de la lliure</span> <span class="hps">empresa</span> <span class="hps">en l'econòmic</span> <span class="hps">o</span>
<span class="hps">de la lliure</span> <span class="hps">competència en</span> <span class="hps">general</span> <span class="hpsatn">(</span>llibertat <span class="hps">de
comerç</span>, <span class="hps">llibertat</span> <span class="hps">de contractació</span>,
<span class="hps">etc.</span>).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span class="hps"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Es</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;"> <span class="hps">caracteritza</span>, <span class="hps">així mateix</span>, <span class="hps">pel predomini</span> <span class="hps">del capital</span> <span class="hps">com a element</span> <span class="hps">de producció</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">mitjans de distribució de</span> <span class="hps">riquesa</span>, <span class="hps">per</span> <span class="hps">la
propietat</span> <span class="hps">privada</span> <span class="hps">de tipus</span>
<span class="hps">burgès</span> <span class="hps">dels</span> <span class="hps">béns</span>
<span class="hps">de producció</span>, <span class="hps">l'apropiació</span> <span class="hps">de plusvàlua</span>, <span class="hps">que serveix</span> <span class="hps">per incrementar el</span> <span class="hps">capital</span> <span class="hps">i</span>, <span class="hps">com</span> <span class="hps">conseqüència</span>
<span class="hps">de</span> <span class="hps">tot</span> <span class="hps">això</span>,
<span class="hps">per</span> <span class="hps">l'explotació</span> <span class="hps">de</span>
<span class="hps">les</span> <span class="hps">persones</span> <span class="hps">treballadors</span>
<span class="hps">en</span> <span class="hps">benefici</span> <span class="hps">dels</span>
<span class="hps">capitalistes</span>.</span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-62163715641843448442013-02-02T00:09:00.000+01:002013-02-02T00:09:00.060+01:00L'ANARQUISME INDIVIDUALISTA<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">S'anomena anarquisme individualista a un conjunt de
concepcions ideològiques que coincideixen </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%; mso-bidi-language: #045B;">en prioritzar la persona com a protagonista de tota <span style="background: whitesmoke;">emancipació individual i col·lectiva, sense que
això impliqui </span>una defensa de l’aïllament —actitud
que seria un contrasentit, ja que limitaria la potència i les facultats de
l'individu—, al contrari, també reivindiquen el dret
d'associació sempre que aquesta no sigui forçada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: whitesmoke; color: #333333; font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Els anarquistes individualistes pretenen
resoldre totes les qüestions pràctiques que sorgeixen de la vida mateixa
tractant que s'adoptin solucions segons les quals una persona mai es trobi,
obligatòriament i en contra del seu criteri, desposseïda i sacrificada en<span class="apple-converted-space"> </span>profit de l’Estat, la Societat, la
Nació...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: whitesmoke; font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%; mso-bidi-language: #045B;">Per assolir aquest estat
d’autonomia personal respecte qualsevol institució autoritària</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">, per assolir la felicitat col·lectiva, els
anarquistes individualistes </span><span lang="CA" style="background: whitesmoke; font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%; mso-bidi-language: #045B;">creuen més eficaç una lenta evolució de la relació de cada individu amb
els seus semblants, feta pas a pas en cada moment de la seva vida quotidiana, que
una brusca revolució de les estructures socials relegada a un futur inconcret.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Els anarquistes individualistes són
partidaris de la legítima defensa i prefereixen per exercir-la totes les formes
de la desobediència civil —no-violenta, per definició— però no sempre fan
d’aquesta insubmissió pacífica un principi intocable, així doncs, l'ús de la
violència serà per a molts una qüestió de tàctica i no de doctrina.<o:p></o:p></span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-56750657720147299332013-02-01T14:40:00.000+01:002013-02-01T14:40:00.197+01:00L'ANARQUISME<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Doctrina i
pràctica polítiques que rebutgen tota organització estatal de la societat —República
o Monarquia, Dictadura o Democràcia— per considerar-la tirànica o negativa per
a les persones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">En lloc de
l'Estat, l’anarquisme creu que hauria d'instaurar-se una organització de la
societat que consistís en la lliure unió d'individus i de grups, deixant de banda tot el que implica coacció: lleis escrites, policia, exèrcit, jutges,
presons. La base de la convivència social pot i ha de ser la lliure voluntat i
el lliure acord. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">L'anarquisme, així concebut, comporta una concepció optimista
de la naturalesa humana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Hi ha diverses formes d’anarquisme
que poden classificar-se així:</span><br />
<br />
<ul>
<li><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%; text-align: justify;">Segons la finalitat: individualista i socialista.</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%; text-align: justify;">Segons els mitjans: pacífic i revolucionari.</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%; text-align: justify;">Dins el corrent socialista, segons l’àmbit d’actuació:
comunalista i sindicalista.</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%; text-align: justify;">Dins el corrent socialista, segons la concreció
econòmica: comunista llibertària i anarcocol·lectivista.</span></li>
</ul>
</div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-82734985246384305152013-01-31T10:38:00.000+01:002013-01-31T10:38:00.803+01:00LES FORMES DE GOVERN SEGONS POLIBI<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Polibi va
proposar al seu llibre <i>Història universal de la república romana</i> que ni
<b>la monarquia</b> ni<b> l’aristocràcia</b> ni <b>la democràcia</b> poden ser bones i duradores de
manera aïllada. La monarquia, l'aristocràcia i la democràcia, febles en si
mateix, troben la seva fortalesa en la unió de les tres: la primera
representada pels cònsols, la segona pel senat, i la tercera pel poble.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Només el govern de
Roma és bo perquè els tres estaments tenen les seves funcions molt ben
definides i limitades entre si. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Polibi comparteix
part de la concepció aristotèlica i platònica, sobre les formes de govern. L'evolució
en les formes de govern estarien desenvolupades de la manera: la monarquia, estat
inicial que es defineix per l'adhesió natural al mes fort es transforma en
reialesa, que és una monarquia moderada conduïda per un rei just i es basa en
la lliure adhesió. Després, aquesta reialesa es degenera en <b>una tirania</b> quan el rei
cedeix a les seves passions i pensa en el seu propi bé i no en el bé comú.
Aquest tirà és destituït pels millors, a qui el poble recompensa tornant-se
així una aristocràcia, però que per la corrupció es transforma en <b>una oligarquia</b>,
que al seu torn en enderrocada pel poble, donant lloc així a una democràcia, on
preval la llibertat responsable i la igualtat, però aquesta acabarà esdevenint
una <b><i>demagògia</i></b> —segons el concepte aristotèlic— o oclocràcia i el cicle tornarà
a començar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Segons Polibi, només
la possible combinació de monarquia, aristocràcia i democràcia pot mantenir
l'equilibri mitjançant el joc de forces contràries i trencar aquest cercle
viciós.<o:p></o:p></span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-87463024590279058092013-01-30T19:32:00.000+01:002012-12-29T12:59:09.923+01:00LES FORMES DE GOVERN SEGONS ARISTÒTIL<br />
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Aristòtil
va proposar una teoria de les formes de govern basada en una classificació que
pren com a referència si el govern procura l'interès comú o busca el seu propi
interès.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Cadascuna d'aquestes classes es divideix al
seu torn en tres formes de govern, o tres tipus de constitució: les bones
constitucions i les dolentes o desviades.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></div>
<u1:p></u1:p>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Les considerades bones formes de govern són<span class="apple-converted-space"> </span><b>la</b><span class="apple-converted-space">
</span><b>monarquia</b>,<span class="apple-converted-space"> </span><b>l’aristocràci</b>a
i<span class="apple-converted-space"> </span><b>la</b><span class="apple-converted-space"> </span><b>democràcia moderada</b>, que anomena<span class="apple-converted-space"> </span><i>politeia</i>; i les considerades
negatives són<span class="apple-converted-space"> </span><b>la</b><span class="apple-converted-space"> </span><b>tirania</b>,<span class="apple-converted-space"> </span><b>l’oligarquia</b><span class="apple-converted-space"> </span>i<span class="apple-converted-space"> </span><b>la</b><span class="apple-converted-space"> </span><b>democràcia extrema</b>, que anomena<span class="apple-converted-space"> </span><i>demagògia</i>.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></div>
<u1:p></u1:p>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">La monarquia, el govern del més noble amb la
acceptació del poble i el respecte de les lleis, s'oposa a la tirania, on el
poder s’assoleix violentament i es governa sense respectar les lleis.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></div>
<u1:p></u1:p>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">L’aristocràcia, el govern dels millors i de
millor llinatge, s'oposa a l’oligarquia, el govern dels més rics.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></div>
<u1:p></u1:p>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">La democràcia-politeia, el govern de tots
segons les lleis establertes, s'oposa a la democràcia-demagògia, el govern de
tots sense respecte de les lleis, on preval la demagògia —caldria preguntar-se
si Aristòtil considerava demagògia tot allò que no coincidís amb el criteri de
l'èlit— sobre l'interès comú.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></div>
<u1:p></u1:p>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">La democràcia moderada o<span class="apple-converted-space"> </span><i>politeia</i><span class="apple-converted-space"> </span>és considerada per Aristòtil la millor
forma de govern, prenent com a referència l'organització social de la ciutat-estat
grega, una societat per tant no excessivament nombrosa, amb unes dimensions
relativament reduïdes i amb autosuficiència econòmica i militar, de manera que
pugui atendre totes les necessitats dels ciutadans, tant bàsiques com d'oci i
educatives.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></div>
<u1:p></u1:p>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">El que li fa rebutjar les altres formes bones
de govern — l’aristocràcia i la monarquia— és la seva manca d’adequació a la
ciutat-estat, considerant–les més adequades per a societats menys complexes i
més rurals o tradicionals, però també el perill de la seva degeneració en
tirania o oligarquia.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-52573921744181904172013-01-29T19:13:00.000+01:002013-01-29T19:13:00.379+01:00LES FORMES DE GOVERN SEGONS PLATÓ<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Plató, al seu
llibre </span><i style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">La República</i><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">, va fer una anàlisi de les formes de govern, que
anirà graduant des de la millor fins la pitjor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">En primer lloc situa <b>l'aristocràcia </b>i <b>la monarquia</b>, és a dir, el govern dels millors
o del millor, que vindria representat pel govern de la República ideal, en ella
els millors són els que coneixen les idees, els filòsofs, i el seu govern
estaria dominat per la saviesa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">La segona millor
forma de govern la representaria <b>la</b> <b>timocràcia</b>, el govern de la classe
dels guerrers, que </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;">ja</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;"> </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">no estaria dirigida per la saviesa, sinó per la irascibilitat
pròpia d'aquella classe.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Plató creia que
la timocràcia, a causa del desenvolupament de l'ambició, que predominaria en
aquesta forma de govern i esdevindria <b>l'oligarquia</b>, el govern dels rics,
amb un desig permanent d'augmentar l'acumulació de riqueses. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">En cinquè lloc trobaríem
<b>la</b> <b>democràcia</b>, basada en la llibertat i igualtat entre tots els
individus amb el resultat —segons Plató— de la pèrdua total del sentit dels
valors i de l'estabilitat social.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Finalment, en el
lloc més baix de l'escala, hi hauria <b>la</b> <b>tirania</b>, que representaria el
govern del despotisme i de la ignorància, dominat el tirà per les passions de
la part més baixa de l'ànima, donant lloc al domini de la crueltat i de la brutalitat..<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">En </span><i style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">El Polític</i><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">
ens oferirà una altra classificació de les formes de govern, segons el criteri
de la bona ordenació del govern, és a dir, del respecte de les lleis. El govern
pot estar en mans d'un, diversos o molts. Si respecten les lleis la monarquia
és el millor, seguit de l'oligarquia i, en últim lloc, de la democràcia; però
si no es respecten les lleis llavors la jerarquia s'invertirà i serà millor la
democràcia, pitjor la oligarquia i, en darrer lloc, es trobarà la tirania.</span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-38774028447693157532013-01-18T17:42:00.000+01:002013-01-18T17:42:00.406+01:00EL LIBERALISME<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Doctrina política i econòmica que sorgeix al segle XVIII com a expressió de la lluita portada a terme per la burgesia contra les restes del
feudalisme i de l'absolutisme monàrquic, en reclamació de que la </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">posició més o menys privilegiada que ocupés un individu en
la societat no fos deguda</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> a la pertinença a una determinada classe </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;">—com</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> en l'antic règim</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;">—</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">, sinó al treball i esforç individuals realitzats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;">Durant el segle XIX, el liberalisme va aconseguir imposar-se en gran part dels països i els seus principis van servir de base a les constitucions dels estats contemporanis, però al mateix temps allò que podia haver de progressista en els seus trets es va anar desdibuixant. La burgesia —instal·lada en el poder— es va tornar conservadora i moltes de les conquestes democràtiques van quedar reduïdes a propostes purament formals. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;"><b>El liberalisme</b> propugnava:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 200%;">El respecte per la propietat
privada, la iniciativa privada i la lliure competència com a garanties de
prosperitat econòmica i progrés social.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 200%;">La regulació de la vida política per una constitució
(conjunt de normes jurídiques fonamentals, aprovades pel poble)</span><span style="font-size: 14pt; line-height: 200%;"> </span><span style="font-size: 14pt; line-height: 200%;">i la divisió dels poders en
l'estructuració de l'Estat.</span></span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 200%;">La reducció
a la mínima expressió de la intervenció de l’Estat en la regulació social.</span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Així doncs, en
nom de la llibertat, el liberalisme primigeni proscrivia tota intervenció de l'Estat en la producció, ni
que </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 38px;">—per exemple</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;">— </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">fos </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> per imposar mesures d'higiene i de seguretat en el lloc de treball, reglamentar
el treball de les dones i dels nens o organitzar un sistema de seguretat social. </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Posteriorment, algunes orientacions del liberalisme van admetre aquestes intervencions
estatals i encara la seva acció orientadora sobre la producció, a condició que
es respectés la propietat privada dels béns de producció i es permetés el joc
de la lliure competència.</span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-45825440038588823342013-01-16T16:46:00.000+01:002013-01-12T16:57:21.814+01:00EL SOCIALISME CIENTÍFIC<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Karl Marx i Friedrich Engels van
oposar-se al <b>socialisme utòpic</b> i van proposar un <b>socialisme científic</b>,
basat en una concepció materialista de la història. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">El socialisme
científic, des del punt de vista marxista, tindria aquestes característiques
que el diferencien del socialisme utòpic: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Haver fonamentat
científicament el socialisme, mitjançant una denúncia (la crítica de l'economia
política) i un anunci (el socialisme només es pot fer mitjançant la
transformació de les relacions socioeconòmiques)</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Haver comprès la
connexió que hi ha entre construcció del socialisme i classe obrera, qüestió
que no havia estat esmentada pels socialistes utòpics.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Propugnar la
realització del socialisme per part de la classe obrera mitjançant la lluita de
classes.</span></li>
</ul>
<br />Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-82933581525096574392013-01-16T16:43:00.000+01:002013-01-16T16:43:00.556+01:00EL SOCIALISME UTÒPIC <br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">El concepte de
<b>socialisme</b> va ser difós a començaments del segle XIX, pels deixebles de Henri de Saint-Simón, Charles Fourier i Robert Owen, a la França i la Gran Bretanya. </span><br />
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Així doncs, la paraula socialisme s'utilitzava per designar les doctrines </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">—oposades</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> a l'individualisme liberal burgés</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">—</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> que defensaven una organització social que
permetés la reordenació de la convivència humana sobre la base de la propietat
comuna dels béns i mitjans de producció i el control col·lectiu de la vida política.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Karl Marx i Friedrich Engels van
anomenar, més endavant, <b>socialisme utòpic</b> el que proposaven aquests
corrents, per les quals l'exigència de transformació de les relacions socials
existents tenia un fonament predominantment moral, en oposició al que van
denominar <b>socialisme científic</b>, basat en una concepció materialista de
la història. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Els socialistes
utòpics defensaven que:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">L'educació en la
solidaritat, la filantropia i l'amor fraternal seria l’element fonamental per
realitzar una reforma social pacífica i gradual.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">El treball hauria
de ser degudament distribuït entre els membres de la societat com una obligació
que proporcionés no només beneficis econòmics, sinó que a més fos que
gratificant psicològicament.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">L’estat seria
simplement un organisme encarregat de la producció i distribució dels béns, i
el responsable de vigilar i propiciar l'ordre, benestar i eficàcia de la
comunitat.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">La
industrialització hauria de ser respectuosa amb la natura.</span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">La seva empremta encara
perdura en moviments com el cooperativista, hippie, ecologista, feminista
radical i socialista cristià.<o:p></o:p></span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-37331890241513109422013-01-15T12:53:00.000+01:002013-01-15T12:53:00.127+01:00EL SOCIALISME<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">S’anomena
socialisme al conjunt de teories sociopolítiques —nascudes cap a finals del
segle XVII i començament del XIX— que proposen una organització social alternativa
al capitalisme i que tenen en comú les següents característiques:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Eliminació de la
propietat privada dels mitjans de producció i de tota forma d'explotació d’unes
persones per part d’altres persones.</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Organització
racional de l'economia mitjançant el seu desenvolupament planificat.</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Millora del
benestar material i cultural de tota la ciutadania. Participació popular en la
presa de decisions de govern.</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Fraternitat entre
tots els pobles.</span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">L'essència i
finalitat última del socialisme no és la propietat pública dels béns productius,
de canvi i de distribució, sinó la creació d'un àmbit en el qual sigui possible
el desenvolupament de les potencialitats humanes, perquè l'home sigui el
subjecte i no l'objecte de la història. <o:p></o:p></span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-16353282864359252332013-01-14T16:02:00.000+01:002013-01-14T16:02:00.198+01:00LA KAKISTOCRÀCIA<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">A diferència de l'aristocràcia,
que, teòricament, vol dir govern dels millors o pels millors, la <b>kakistocràcia</b>
vol dir govern dels pitjors entre els pitjors. </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;">Del grec </span><i style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;">kákistos</i><span style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;"> (pèssim, el pitjor de tots) i </span><i style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;">krátos</i><span style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;"> (força, poder). </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Com a opció política suposa una aberració, però lamentablement en la realitat existeix quan
el govern, el parlament o el poder judicial d'un estat estan controlats i dirigits per ignorants,
estafadors, matons, demagogs, patrioters o gent intel·ligent i qualificada, però
sense ètica ni escrúpols.<o:p></o:p></span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-901835554078918292013-01-13T12:52:00.000+01:002013-01-13T12:52:00.418+01:00LA TIMOCRÀCIA<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">A l'antiga Grècia,
es denominava <b>timocràcia</b> a un tipus de govern que —de manera clara i directa— assignava
a cada ciutadà un determinat paper en la política i economia públiques segons
la classe social a la qual pertany, estant aquesta última determinada per la
quantitat de riquesa que posseeix —seria el proposat per a Atenes— o els honors
aconseguits en l'activitat militar —concretament a Esparta—.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Hi ha qui opina
que es podria considerar timocràtica la utilització del sufragi restringit, o
sia, el sistema electoral que condiciona el dret a vot al fet que el ciutadà
compleixi determinats requisits que afectin la seva condició social: econòmics (com
la possessió d'un determinat nivell de rendes o exercir certs oficis), educatiu
(saber llegir i escriure), social (pertinença a determinat grup social), Estat
civil (ser casat) o sexe (ser home).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Diversos països d'Europa
i Amèrica van utilitzar el sufragi censatari durant el segles XVIII, XIX i XX.<o:p></o:p></span></div>
<br />
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-58888542549138621452013-01-11T12:36:00.000+01:002013-01-11T12:36:00.186+01:00LA TEOCRÀCIA<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 32px;">L</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">a teocràcia és
una forma de govern en la qual els líders governamentals coincideixen amb els
líders de la religió dominant i, per tant les polítiques de govern —que afirma
governar en nom de Déu— són idèntiques o estan molt influïdes pels principis d'aquesta
religió.</span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-37796388009977691652013-01-10T12:35:00.000+01:002013-01-10T12:35:00.671+01:00LA PLUTOCRÀCIA<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"><b>La plutocràcia</b> és
un sistema de govern en qual el poder l'ostenten directament els qui tenen les
fonts de riquesa o indirectament qui controlen els mitjans de comunicació o
financen a partits polítics i a canvi poden exigir extraoficialment favors
legislatius.</span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-22474598602692706632013-01-09T12:32:00.000+01:002013-01-09T12:32:00.099+01:00L’AUTOCRÀCIA<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"><b>Autocràcia</b> designa el sistema de
govern al qual l'autoritat recau sobre una sola persona sense cap límit. Es pot
utilitzar com a sinònim d'absolutisme, però hi ha qui considera que té més
intensitat en la manca de respecte a la voluntat popular, les lleis, els usos i
costums. </span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-71363827195605604192013-01-08T12:29:00.000+01:002013-01-08T12:29:00.752+01:00L’ARISTOCRÀCIA<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">L'aristocràcia és
el conjunt de persones que en un estat ocupen i exerceixen el poder polític i
econòmic per dret hereditari, mèrits intel·lectuals, alta posició social, alt
nivell econòmic ...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Des de l'antiguitat
molts pensadors han considerat la república aristocràtica —governada per una elit
intel·lectual—com el millor sistema de govern.<o:p></o:p></span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-5098738051693534642013-01-07T12:26:00.000+01:002013-01-07T12:26:00.130+01:00L'ACRÀCIA<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Acràcia és
sinònim d'<b>anarquisme</b>. Alguns perceben una lleugera diferència: l'anarquista
lluita contra l'estat, l’àcrata viu —o ho intenta— al marge de l'estat.</span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-27299627987537016692013-01-06T17:13:00.000+01:002013-01-06T17:13:00.507+01:00L'IMPERIALISME<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Encara que <b>l’</b></span><b style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">imperialisme</b><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">,
com a política expansionista d'un estat sigui un fenomen amb milers d'anys
d'història, s'anomena Edat del Imperialisme, per antonomàsia, a l'època que
s'estén des de 1870 fins la I Guerra Mundial, durant la qual els estats
europeus, els Estats Units i el Japó, un cop assolit un grau notable de
creixement industrial i demogràfic, es van llançar al repartiment de territoris
localitzats, sobretot, a l'Àfrica, a l'Orient Mitjà i a l'Extrem Orient, creant
formes de domini colonial.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">L’imperialisme és
un fenomen complex, tant pels graus d'intensitat del domini sobre un territori
aliè, com pels mitjans amb què s'ha dut a terme o els mòbils que van estar
presents per emprendre’l. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">El domini ha
revestit des de la forma extrema de plena annexió nacional de territoris
limítrofs fins a la més mitigada de simple influència sobre altres països,
respectats com sobirans, passant per la forma de domini propi de les colònies,
protectorats, etc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Els mitjans
emprats per aconseguir el domini han estat també molt variats: des de la
invasió militar fins a la penetració pacífica i contractual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Els mòbils que
han presidit les iniciatives imperialistes han estat així mateix de la més
diversa naturalesa, presentant les més de les vegades fusionats: ideològics
(religiosos, civilitzadors...), econòmics (adquisició de matèries primeres,
recerca de mercats per als productes nacionals, inversió de capitals...) i d'afany
de poder per prestigi nacional.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Després de la II
Guerra Mundial es va produir un procés d'aparent descolonització i de rebuig intel·lectual envers l'imperalisme colonialista, però <span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">de
fet, l’imperialisme doncs va seguir existint gràcies a la complicitat de les
classes dominants locals dels estats colonitzats amb la gestió de les potències
colonialistes .<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">En realitat només
es va canviar d'objectius i mètodes, que l<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">’actual imperialisme s’ha «invisibilitzat», ja no necessita ni d'invasions
militars ni d'annexions territorials. Per exemple es manifesta en el cas dels
Estats Units amb el seu domini en l’àmbit ideològic i econòmic-cultural,
mitjançant les indústries del lleure i els mitjans de comunicació; mentre que
en l’àmbit polític-estratègic, econòmic-energètic, etc., es manifesta amb les
suposades intervencions militars pacifistes [<i>sic</i>], humanitàries o
democratitzadores —internacionals, però controlades pels Estats Units i, en menor mida, l’Europa Occidental; transitòries, però d'alguna manera permanents— en diversos
conflictes que ells mateixos s’encarreguen de provocar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">La transnacionalització del capitalisme global ens ha portat
cap a una nova forma de sobirania imperial, que uneix a les classes dominants
de les antigues grans potències colonialistes i els seus col·laboradors als
antics estats colonitzats en un sistema unificat d'opressió mundial exercit des
d'organismes supraestatals (FMI, OMC, BM...).<o:p></o:p></span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-14374703055178945112013-01-04T01:48:00.000+01:002013-01-04T01:48:00.516+01:00L'ESTAT ABSOLUT<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Cap
al segle XVI, els monarques van acabar centralitzant la majoria de competències
i dominant tots els recursos de què havien disposat els nobles i l’alt clergat
a l’època feudal: recaptació d'impostos, possessió d'exèrcits, capacitat
legislativa, administració de justícia, etc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Així
van adquirir la possibilitat de prendre decisions polítiques i econòmiques sense
haver de donar explicacions a ningú i de monopolitzar la violència legítima
sense rival.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">L'èxit
de l'Estat absolut es degué, almenys en part, al fet que com a concepte coincidia
amb teories polítiques molt ben acceptades entre la població instruïda de l’època.
Per exemple, tota l'obra de Maquiavelo es manifestava a favor de la formació d'un
Estat absolut, l'obra d'Hobbes va sostenir que les persones havien de
deixar tot el poder en mans de l'Estat i l'obra de Bodín defensava d'existència d'una sola
autoritat forta que asseguri l'ordre i la prosperitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">En
qualsevol cas, l'Estat absolut va ser dominant a tot el món des del segle XVI
fins ben entrat el segle XVIII, quan va començar a aparèixer l'Estat liberal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Niccolo
Maquiavelo (1469-1527): Va escriure <i>El Princep</i> (1514) —preocupat per la corrupció i l’egoisme
dels polítics i </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">en el context</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> d'unes
lluites fratricides entre els diferents estats que convivien a la península itàlica—
per defensar que calia assolir un Estat fort i unificat </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">—Estat és un
terme que Maquiavel aporta al lèxic polític—</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> i amb un sobirà sense escrúpols i dotat d’un poder absolut
que prescindís de raons ètiques o religioses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Jean Bodín (1530-1596): Va
escriure </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;">el tractat de filosofia política </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"><i>Els sis llibres de la República</i> (1576) per tal d'aconseguir la unitat dels francesos en el context d'unes
guerres de religió. </span><span lang="CA" style="background-color: white; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Bodín defensava que tan sols una autoritat forta era capaç
d'assegurar l'ordre, la seguretat i la prosperitat econòmica, i que l'origen de l'autoritat estava en el pacte que
s’havia d'establir entre les diverses famílies que composaven l’elit de la
societat per escollir i donar suport a una persona o institució que exercís el
govern. Una vegada concretat aquest pacte, la persona que ostenti l'autoritat
haurà de tenir tot el poder i ha de ser obeïda per tots, </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">el seu poder
sobirà —aquest és un terme que Bodí aporta— havia de ser un poder absolut i perpetu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Thomas Hobbes (1588-1679): Va publicar <i>Leviatan</i>
(</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%; mso-bidi-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-bidi-language: #045B;">1651)</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;"> en el
context d'una guerra civil que assolava Anglaterra. </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Hobbes partia del supòsit
de que l'home és dolent per naturalesa i que, per això, en estat natural, les
persones viuran en un estat de guerra constant de tots contra tots fins que
adverteixin que llibertat</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">i</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">ordre</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> </span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">són incompatibles degut a la seva pròpia
natura i que per tal d’evitar aquesta situació insostenible caldrà renunciar a
la llibertat i acceptar el poder absolut d'un sobirà per poder garantir la pau
i l'estabilitat.</span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-19571507144087978032013-01-03T18:45:00.000+01:002013-01-03T18:45:01.319+01:00 L'ESTAT A L'EDAT MITJANA: LES MONARQUIES ESTAMENTALS<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Cap el segle XI n. e. </span><span style="background-color: white; font-family: Verdana; font-size: 14pt;">—</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">en iniciar-se la Baixa Edad Mitjana</span><span style="background-color: white; font-family: Verdana; font-size: 14pt;">—</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">, el monarca va anar obtenint
cada vegada mes capacitat d'arbitratge entre els diversos centres de poder.
D'aquesta manera, la noblesa i l’alt clergat cada vegada van ser menys poderosos i
autònoms i cada vegada convertint-se més en mers estaments del regne (juntament amb nous estaments
com la burgesia i els propietaris agraris) amb un poder molt inferior al del monarca. </span><br />
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">La burgesia
de les ciutats va donar suport als monarques en la seva lluita per recuperar plenament </span><span style="background-color: white; font-family: Verdana; font-size: 14pt;">els drets de sobirania</span><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> perquè veien en l'enfortiment de
la monarquia una manera d'assegurar la seva importància social i econòmica.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 13.5pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<br /></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;">Aquest tipus de monarquia i la societat en la qual es desenvolupen són anomenades estamentals.</span><br />
<span style="font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Les monarquies estamentals van ser el preludi de la nova forma d'organització política: l'Estat absolut.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%; text-align: justify;"></span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-34210574204647672782013-01-02T19:02:00.000+01:002013-01-02T19:02:00.498+01:00L'ESTAT A L'EDAT MITJANA: EL FEUDALISME<br />
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Entre els segles al IX i X n. e., cap a finals de l'Alta Edat Mitjana, s'instaura plenament a l'Europa occidental una
nova forma d'organització política coneguda amb el nom de feudalisme. <o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Inicialment, les institucions polítiques del feudalisme
tenien una gran diversitat de centres de poder (regnes, comtats, institucions
eclesiàstiques, etc.), cosa que contrasta amb l'anterior uniformitat política
que representava l’imperi.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"><br /></span>
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">El monarca era considerat simplement el <i>primus inter pares</i>, el primer entre iguals, un senyor feudal més.</span><br />
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Els regnes es dividien en petits territoris força independents
on l'amo —un senyor feudal o un alt membre del clergat— proporcionava terres en usdefruit i protecció
als seus vassalls a canvi d'una servitud que els obligava a pagar-li tributs, </span><span style="background-color: white; font-family: Verdana; font-size: 19px; line-height: 38px;">prestar-li tota mena de serveis</span><span style="background-color: white; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> com treballar
a les terres propietat del senyor o formar part del seu exèrcit.</span><br />
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">El senyor feudal tenien dret a recaptar els seus propis impostos, encunyar moneda pròpia, emetre lleis i impartir justícia, ser l'únic propietari de molins i forns, i tenir un exercit particular, sovint més nombrós que el del mateix monarca.</span></div>
</div>
<div style="background: white; line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">El següent període —encara dins l’Edat Mitjana i la societat feudal— serà el de
la monarquia estamental.</span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-1182828143132845762012-12-31T19:55:00.000+01:002012-12-31T19:55:00.347+01:00L'ESTAT A L'ANTIGUITAT: L'IMPERI <br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">La primera institució política amb un domini territorial que
anava mes enllà de l’àmbit local, l’imperi, es pot considerar que va aparèixer
fa uns 4.500 anys a Egipte.</span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">L’imperi
egipci tenia unes característiques que comparteixen en major o menor grau altres
imperis de l’antiguitat:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">El
poder estava concentrat en mans del monarca, màxima autoritat política,
religiosa i militar.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">L’estat
es trobava immers en un procés de permanent expansió territorial, gràcies a les
conquestes militars i els pactes, però al mateix temps patia l’assetjament d'altres regnes,
fet que afavoria la seva disgregació.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">L’estat
era multiètnic i multicultural i multirreligiós.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">L’administració
de l’estat corria a càrrec d'un cos burocràtic escollit personalment pel
monarca.</span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Tot
i que no es pot generalitzar al conèixer l’antic Egipte diferents etapes i
abastar la seva història milers d'anys, podem dir que en els períodes més representatius,
el monarca, el faraó, era la màxima autoritat política, però que a diferència dels
reis de les terres mesopotàmiques no era també el màxim sacerdot, sinó que es
considerava directament deu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">El
faraó era el propietari de totes les terres, també a diferència dels estats de
Mesopotàmia on el ciutadans tenien accés a la propietat, i monopolitzava tota
l’activitat comercial. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Durant
alguns períodes el governadors de regions i la casta sacerdotal van fer
trontollar el poder absolut del faraó, també afeblit sovint pels conflictes
ocasionats pel enfrontaments amb altres pobles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Altres
imperis importants de l’antiguitat van ser el persa, el macedoni i el romà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">L’imperi
romà tenia característiques pròpies que s'afegien a les dels
anteriors:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">La
fixació de la llei, el dret romà, mitjançant una recopilació
sistemàtica i permanent.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">El
concepte de ciutadania que permetia que qualsevol persona pogués aspirar als càrrecs
més alts segons els seus mèrits i al marge del seu lloc de naixement.</span></li>
</ul>
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 200%; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
</div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-39584117228096459722012-12-30T18:57:00.000+01:002012-12-30T18:57:00.086+01:00L'ESTAT A L'ANTIGUITAT: LES CIUTATS-ESTAT<br />
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Fa uns 5.000 anys, després de la<span class="apple-converted-space"> </span><b>societat de prefectura, </b>a Mesopotàmia
(sumeris, hittites, assiris, caldeus, perses…) Fenícia i Egipte va néixer l'<b>Estat<span class="apple-converted-space"> </span></b>com a institució política, concretat en
una ciutat fortificada de milers d'habitants amb un monarca al capdavant que
generalment ostentava el màxim poder polític, militar i religiós, i que
disposava d'una administració professional i una força militar permanent amb
funcions coercitives i expansionistes. <o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">En aquestes ciutats es produeix una primera
divisió en classes socials amb l’aparició d'un estrat de privilegiats que
controla i gaudeix dels excedents de l’activitat econòmica.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">A Grècia (espartans, atenencs, tebans,
corintis...)<span style="background: white;"> i a la península itàlica (etruscos,
llatins...)</span> també es van constituir ciutats-estat inicialment amb
monarques vitalicis, electes o hereditaris, que tenien el suport de Senats i
Assembles Populars. <o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Aquestes ciutats van
oscil·lar políticament entre la monarquia,</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"> la <span style="background: white;">república aristocràtica
i la república democràtica.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="line-height: 200%;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Encara que sobiranes, moltes
ciutats-estat es van col·ligar. En alguns casos les lligues es van formar pel<span class="apple-converted-space"> </span>dret de conquesta, moltes però es van
formar voluntàriament mitjançant aliances per a la protecció mútua.</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 200%;">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-size: 19px; line-height: 38px;">A l'antiguitat, també van existir ciutats-estat a l'Índia i la Xina, i a Centreamèrica, en èpoques més properes, cap al 500 n. e., també els maies van constituir aquesta mena de ciutats.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-size: 19px; line-height: 38px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;">Durant la Baixa
Edat Mitjana, gràcies a un gran desenvolupament del comerç per part de la
burgesia, algunes ciutats del centre d’Europa, van arribar a la categoria de
veritables ciutats-estat: <span style="background: white;">Venecia, Milán</span>, <span style="background: white;">Bruges, Gant,<span class="apple-converted-space"> </span>Lübeck,<span class="apple-converted-space"> </span>Rostock,<span class="apple-converted-space"> </span>Wismar,<span class="apple-converted-space"> </span>Danzig...</span></span><o:p></o:p></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-size: 19px; line-height: 38px;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-3262769437022535122012-12-29T18:52:00.000+01:002012-12-29T18:52:00.615+01:00FORMES PRIMITIVES D’ORGANITZACIÓ POLÍTICA PRE-ESTATAL<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: medium;"><span style="line-height: 200%;">Després d'un primer
període en que els éssers humans vivien en un grup familiar nòmada —anomenat </span></span><b style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">banda</b><span style="font-family: Verdana; font-size: medium;"><span style="line-height: 200%;">—
unit pel parentiu i sense cap jerarquia social més enllà de l’autoritat dels
pares sobre els fills, va </span></span><span style="font-family: Verdana;"><span style="font-size: 19px; line-height: 38px;">aparèixer</span></span><span style="font-family: Verdana; font-size: medium;"><span style="line-height: 200%;"> la </span></span><b style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">tribu</b><span style="font-family: Verdana; font-size: medium;"><span style="line-height: 200%;">, un tipus de grup familiar amb
un nombre més gran </span><span style="line-height: 36px;">d'integrants</span><span style="line-height: 200%;"> dividits en petits llinatges de parentiu i amb uns
cap ocasionals de càrrec no hereditari.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 200%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14.0pt; line-height: 200%; mso-ansi-language: CA;">En un tercer període, es va formar la<b>
societat de prefectura</b> que encara es fonamentava en el parentiu, però amb
un cap —més aviat un cacic— que acumulava una
autoritat permanent amb poder coercitiu per modificar les relacions
igualitàries entre els membres del grup.<o:p></o:p></span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4369798639826282905.post-35652576475054099242012-12-28T17:20:00.000+01:002012-12-28T17:20:01.109+01:00LA SOCIETAT ESTAMENTAL<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Societat
dividida en estaments, o sigui, en classes socials diferenciades per rígids condicionants
jurídics —cosa que comportava una gran desigualtat social i legal entre les
persones— i dotades d'esperit corporatiu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">La
societat estamental de l’Europa del feudalisme era una societat de tipus
aristocràtic on una minoria privilegiada —la noblesa i l'alt clergat— dominava
la gran majoria de la població, bé com a governants i grans propietaris o bé
monopolitzant els alts càrrecs militars, eclesiàstics o polítics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 14pt; line-height: 200%;">Els
estaments privilegiats eren grups tancats, als quals només es podia accedir per
herència (títol de noblesa hereditari) o per mèrits (concessió de títols o
guardons feta pel rei).</span></div>
Bloc Social de Terrassahttp://www.blogger.com/profile/15433259358378397709noreply@blogger.com1