Són
tots els ciutadans i ciutadanes —i no pas una elit o una classe social
dominant— els únics titulars legítims del poder. I si el deleguen en els
governants, només ho han de fer de manera voluntària i explícita. En
definitiva, la capacitat de practicar la política la tenen tots els ciutadans,
sense exclusions. Teòrics com Rousseau són molt emfàtics en la definició de
democràcia segons aquest criteri. Històricament, s'han ideat quatre mecanismes
perquè els ciutadans puguin dur a terme aquest autogovern: el consentiment, la
representació, la participació i la intercessió.
Els
primers teòrics de la democràcia subratllaven que els governs havien de comptar
amb el consentiment dels governats per continuar en el seu lloc i que,
en absència d'aquest consentiment, esdevenien governs il·legítims. Aquesta és
la visió de Burke i de Locke, i és explícita a la Declaració d'independència
dels EUA. Cal notar que, amb el mecanisme del consentiment, l'autogovern no es
garanteix en el procés de formació del govern, sinó durant el seu funcionament
habitual. Això podria identificar-se amb la democràcia popular
comunista com amb la democràcia presidencialista com amb una
dictadura populista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada