Són
tots els ciutadans i ciutadanes —i no pas una elit o una classe social
dominant— els únics titulars legítims del poder. I si el deleguen en els
governants, només ho han de fer de manera voluntària i explícita. En
definitiva, la capacitat de practicar la política la tenen tots els ciutadans,
sense exclusions. Teòrics com Rousseau són molt emfàtics en la definició de
democràcia segons aquest criteri. Històricament, s'han ideat quatre mecanismes
perquè els ciutadans puguin dur a terme aquest autogovern: el consentiment, la
representació, la participació i la intercessió.
El quart dels mecanismes per a l'autogovern, la
intercessió, pretén idear un concepte intermedi entre la representació i la
participació. La presa de decisions polítiques no les fan ni els representants
polítics ni la totalitat dels ciutadans, sinó que hi intervenen multitud de
grups (sindicats, patronals, associacions professionals, afectats, etc.) que
representen els diversos interessos dels ciutadans. Això vol dir que
l'autogovern s'exerceix mitjançant la participació de diverses corporacions
confrontades, que poden ser diferents en cada decisió, però que sempre seran
moltes. D'aquí que els teòrics d'aquesta visió plantegin substituir el concepte
de democràcia pel de poliarquia ja que pensen que la democràcia és un ideal impossible i que el govern de la
majoria es desenvolupa de manera efectiva a través del diàleg dels
representants dels diferents grups que formen la comunitat. Això podria identificar-se amb la democràcia
orgànica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada