ELS PARTITS ELECTORALS DE MASSES

La ràpida expansió dels partits obrers estava destinada a produir canvis graduals també en els partits de l'aristocràcia i la burgesia. Encara que ja havien començat a coordinar-se més enllà de l'àmbit local i a augmentar el nombre dels seus membres, els notables no es van mostrar molt favorables a la seva possible transformació en partit de masses i—tenint a les seves mans els principals ressorts del poder polític i podent accionar sobre el exèrcit i la burocràcia— van preferir impedir la integració dels partits obrers al Parlament.

Cap a la segona dècada del segle XX, els partits de la burgesia van iniciar la seva recerca del suport de les masses, però no com a integrants del partit, sinó simplement com a votants.

Dotats amb una organització similar a la dels partits obrers, els partits electorals de masses no es dirigeixen a una classe social concreta, sinó que tracten d'obtenir la confiança dels estrats més diversos de la població, proposant en plataformes àmplies i flexibles una vaga satisfacció del major nombre d'exigències i la solució dels més diferents problemes socials.

Com els seus objectius són essencialment electorals, més que el debat polític de base, la seva activitat més important és una adequada elecció dels candidats a les eleccions, que han de complir tot un seguit de requisits idonis per a l'augment del potencial electoral del partit com ara ocupar posicions claus en la societat civil per procurar vastes clienteles i subministrar part dels mitjans econòmics necessaris per al finançament de l'activitat electoral.