La
ràpida expansió dels partits obrers estava destinada a produir canvis graduals
també en els partits de l'aristocràcia i la burgesia. Encara que ja havien
començat a coordinar-se més enllà de l'àmbit local i a augmentar el nombre dels
seus membres, els notables no es van mostrar molt favorables a la seva possible
transformació en partit de masses i—tenint a les seves mans els principals
ressorts del poder polític i podent accionar sobre el exèrcit i la burocràcia— van
preferir impedir la integració dels partits obrers al Parlament.
Cap
a la segona dècada del segle XX, els partits de la burgesia van iniciar la seva
recerca del suport de les masses, però no com a integrants del partit, sinó
simplement com a votants.
Dotats
amb una organització similar a la dels partits obrers, els partits
electorals de masses no es dirigeixen a una classe social concreta, sinó
que tracten d'obtenir la confiança dels estrats més diversos de la població, proposant
en plataformes àmplies i flexibles una vaga satisfacció del major nombre d'exigències
i la solució dels més diferents problemes socials.
Com
els seus objectius són essencialment electorals, més que el debat polític de
base, la seva activitat més important és una adequada elecció dels candidats a
les eleccions, que han de complir tot un seguit de requisits idonis per a l'augment
del potencial electoral del partit com ara ocupar posicions claus en la
societat civil per procurar vastes clienteles i subministrar part dels mitjans
econòmics necessaris per al finançament de l'activitat electoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada