Cal
protegir el ciutadà dels abusos de poder que pugui cometre un Estat en el
tracte amb els ciutadans. Els primers teòrics de la democràcia van subratllar
molt aquest principi perquè tenien molt present la persecució i els abusos
exercits pels règims anteriors, però
cada vegada va adquirint menys rellevància en els teòrics actuals (potser
perquè assumim que l'Estat no abusarà de nosaltres?). Però no només cal
protegir el ciutadà dels abusos de l'Estat, sinó que també cal protegir-lo dels
altres ciutadans. I una altra cosa: en democràcia, cal protegir especialment
els drets i les llibertats de les minories, ja que la democràcia podria
esdevenir especialment procliu que les majories s'imposessin sense contemplacions
a les minories. Bentham o Mill van ser especialment curosos quan van advertir
que el govern de la majoria no podia implicar la persecució de la minoria.
Històricament,
s'han ideat dues maneres d'assegurar la protecció dels drets i les llibertats
dels ciutadans: la seva constitucionalització i la divisió de poders.
La
constitucionalització dels drets parteix de la idea que un dret
reconegut constitucionalment compta amb una protecció màxima, ja que es pot
invocar davant dels tribunals, imposa al governant una certa motivació moral
per estimular-los, etc. És per això que durant els darrers dos segles s'ha
imposat una tendència a constitucionalitzar els drets civils dels ciutadans:
propietat, llibertat d'expressió, intimitat, etc.
En
canvi, la divisió de poders parteix de la idea que evitant-ne la
concentració s'impedeixen els abusos dels governants sobre els ciutadans ja que
els uns controlaran els altres.
Aquesta
doble protecció del ciutadà és el que al segle XIX es va anomenar govern
constitucional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada