dimecres, 5 de desembre de 2012

ELS FONAMENTS DE LA DEMOCRÀCIA: DRETS I LLIBERTATS


Cal protegir el ciutadà dels abusos de poder que pugui cometre un Estat en el tracte amb els ciutadans. Els primers teòrics de la democràcia van subratllar molt aquest principi perquè tenien molt present la persecució i els abusos exercits pels règims anteriors, però cada vegada va adquirint menys rellevància en els teòrics actuals (potser perquè assumim que l'Estat no abusarà de nosaltres?). Però no només cal protegir el ciutadà dels abusos de l'Estat, sinó que també cal protegir-lo dels altres ciutadans. I una altra cosa: en democràcia, cal protegir especialment els drets i les llibertats de les minories, ja que la democràcia podria esdevenir especialment procliu que les majories s'imposessin sense contemplacions a les minories. Bentham o Mill van ser especialment curosos quan van advertir que el govern de la majoria no podia implicar la persecució de la minoria.

Històricament, s'han ideat dues maneres d'assegurar la protecció dels drets i les llibertats dels ciutadans: la seva constitucionalització i la divisió de poders.

La constitucionalització dels drets parteix de la idea que un dret reconegut constitucionalment compta amb una protecció màxima, ja que es pot invocar davant dels tribunals, imposa al governant una certa motivació moral per estimular-los, etc. És per això que durant els darrers dos segles s'ha imposat una tendència a constitucionalitzar els drets civils dels ciutadans: propietat, llibertat d'expressió, intimitat, etc.

En canvi, la divisió de poders parteix de la idea que evitant-ne la concentració s'impedeixen els abusos dels governants sobre els ciutadans ja que els uns controlaran els altres.

Aquesta doble protecció del ciu­tadà és el que al segle XIX es va anomenar govern constitucional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada