Són
tots els ciutadans i ciutadanes —i no pas una elit o una classe social
dominant— els únics titulars legítims del poder. I si el deleguen en els
governants, només ho han de fer de manera voluntària i explícita. En
definitiva, la capacitat de practicar la política la tenen tots els ciutadans,
sense exclusions. Teòrics com Rousseau són molt emfàtics en la definició de
democràcia segons aquest criteri. Històricament, s'han ideat quatre mecanismes
perquè els ciutadans puguin dur a terme aquest autogovern: el consentiment, la
representació, la participació i la intercessió.
El
segon dels mecanismes per a l'autogovern, la representació, parteix de la convicció que l'existència d'un
col·lectiu relativament reduït d'elits governants no està renyida amb el
principi que la ciutadania és soberana, la única titular legítima del poder. La
democràcia no implicaria la inexistència d'elits governants, sinó la selecció
de les elits governants per parts d'aquests mateixos ciutadans, els quals
delegarien voluntàriament i explícita aquest poder en les elits que han
seleccionat. Aquesta selecció d'elits és el que es duu a terme en les
eleccions. Tot això vol dir que la democràcia lliberal es basa en un mecanisme
anomenat representació electoral que funciona de la següent manera: existeixen
diverses elits que fan propostes diferents, aquestes elits competeixen pel vot
dels ciutadans i, amb aquest vot, se selecciona un conjunt d'elits en les quals
els ciutadans deleguen el seu poder. El funcionament d'aquest procediment pot
ser més eficaç o menys, generant una democràcia de més o de menys qualitat. El
teòric més rellevant d'aquesta visió de la democràcia és Schumpeter, però també
molts altres com Weber, Wright Mills, etc. Això podria identificar-se amb la democràcia
parlamentària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada