dissabte, 8 de desembre del 2012

ELS FONAMENTS DE LA DEMOCRÀCIA: AUTOGOVERN DE LA CIUTADANIA, LA REPRESENTACIÓ


Són tots els ciutadans i ciutadanes —i no pas una elit o una classe social dominant— els únics titulars legítims del po­der. I si el deleguen en els governants, només ho han de fer de manera voluntària i ex­plícita. En definitiva, la capacitat de practicar la política la tenen tots els ciuta­dans, sense exclusions. Teòrics com Rousseau són molt emfàtics en la definició de democràcia segons aquest criteri. Històricament, s'han ideat quatre mecanismes perquè els ciutadans puguin dur a terme aquest autogovern: el consentiment, la representació, la participació i la intercessió.

El segon dels mecanismes per a l'autogovern, la representació,  parteix de la convicció que l'existència d'un col·lectiu relativament reduït d'elits governants no està renyida amb el principi que la ciutadania és soberana, la única titular legítima del poder. La democràcia no implicaria la inexistència d'elits governants, sinó la selecció de les elits governants per parts d'aquests mateixos ciutadans, els quals delegarien voluntàriament i explícita aquest poder en les elits que han seleccionat. Aquesta selecció d'elits és el que es duu a terme en les eleccions. Tot això vol dir que la democràcia lliberal es basa en un mecanisme anomenat representació electoral que funciona de la següent manera: existeixen diverses elits que fan propos­tes diferents, aquestes elits competeixen pel vot dels ciutadans i, amb aquest vot, se selecciona un conjunt d'elits en les quals els ciutadans deleguen el seu poder. El funcionament d'aquest procediment pot ser més eficaç o menys, generant una democràcia de més o de menys qualitat. El teòric més rellevant d'aquesta visió de la democràcia és Schumpeter, però també molts altres com Weber, Wright Mills, etc. Això podria identificar-se amb la democràcia parlamentària.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada