ELS PARTITS OBRERS

Cap a la fi del segle XIX la situació va començar a canviar com a conseqüència del desenvolupament del moviment obrer. Les transformacions econòmiques i socials produïdes pel procés d'industrialització van portar a l'escena política a les masses populars amb reivindicacions que es van expressar inicialment en moviments espontanis de protesta, trobant després canals organitzatius cada vegada més complexos fins a la creació dels partits obrers. És justament amb el sorgiment del partit socialista a Alemanya el 1875 que neix aquest tipus de partit polític amb característiques noves: uns quadres de militants molt actius, una massa molt implicada de seguidors, una organització estable amb membres assalariats i un programa polític sistemàtic.

Els partits obrers es finançaven amb les petites aportacions econòmiques de tots els seus membres en no tenir notables adinerats que les finançaran i s'organitzaven en forma piramidal: 

• A la base hi havia les unions locals que enquadraven a tots els membres pertanyents a un determinat àmbit territorial (ciutat , barri o poble) que debatien els principals objectius per a cada moment i escollien els seus representants per als nivells superiors del partit.

• Les unions locals estaven organitzades a nivell de circumscripció electoral o a nivell provincial o regional en federacions, que constituïen els òrgans intermedis amb funcions de coordinació. 

• Finalment, el vèrtex estava constituït per la direcció central, escollida pels delegats enviats per les unions locals al congrés nacional que era el màxim òrgan i l’encarregat de marcar la línia política a la qual s'havien de sotmetre estrictament des de les unions locals fins a la mateixa direcció central, així com els seus representants al Parlament.

Els partits obrers també es coneixen com partits de quadres, a causa de la importància dels seus quadres de militants formats política i ideològicament basant-se en la doctrina i principis d'aquests i amb una organització molt disciplinada. La seva influència en la població està donada més pel treball polític dels seus militants  que per la influència dels seus líders.