EL LIBERALISME

Doctrina política i econòmica que sorgeix al segle XVIII com a expressió de la lluita portada a terme per la burgesia contra les restes del feudalisme i de l'absolutisme monàrquic, en reclamació de que la posició més o menys privilegiada que ocupés un individu en la societat no fos deguda a la pertinença a una determinada classe —com en l'antic règim—, sinó al treball i esforç individuals realitzats.

Durant el segle XIX, el liberalisme va aconseguir imposar-se en gran part dels països i els seus principis van servir de base a les constitucions dels estats contemporanis, però al mateix temps allò que podia haver de progressista en els seus trets es va anar desdibuixant. La burgesia —instal·lada en el poder— es va tornar conservadora i moltes de les conquestes democràtiques van quedar reduïdes a propostes purament formals. 

El liberalisme propugnava:

• El respecte per la propietat privada, la iniciativa privada i la lliure competència com a garanties de prosperitat econòmica i progrés social.
• La regulació de la vida política per una constitució (conjunt de normes jurídiques fonamentals, aprovades pel poble) i la divisió dels poders en l'estructuració de l'Estat.
• La reducció a la mínima expressió de la intervenció de l’Estat en la regulació social.

Així doncs, en nom de la llibertat, el liberalisme primigeni proscrivia  tota intervenció de l'Estat en la producció, ni que —per exemple— fos  per imposar mesures d'higiene i de seguretat en el lloc de treball, reglamentar el treball de les dones i dels nens o organitzar un sistema de seguretat social. Posteriorment, algunes orientacions del liberalisme van admetre aquestes intervencions estatals i encara la seva acció orientadora sobre la producció, a condició que es respectés la propietat privada dels béns de producció i es permetés el joc de la lliure competència.