S'anomena anarquisme individualista a un conjunt de
concepcions ideològiques que coincideixen en prioritzar la persona com a protagonista de tota emancipació individual i col·lectiva, sense que
això impliqui una defensa de l’aïllament —actitud
que seria un contrasentit, ja que limitaria la potència i les facultats de
l'individu—, al contrari, també reivindiquen el dret
d'associació sempre que aquesta no sigui forçada.
Els anarquistes individualistes pretenen
resoldre totes les qüestions pràctiques que sorgeixen de la vida mateixa
tractant que s'adoptin solucions segons les quals una persona mai es trobi,
obligatòriament i en contra del seu criteri, desposseïda i sacrificada en profit de l’Estat, la Societat, la
Nació...
Per assolir aquest estat
d’autonomia personal respecte qualsevol institució autoritària, per assolir la felicitat col·lectiva, els
anarquistes individualistes creuen més eficaç una lenta evolució de la relació de cada individu amb
els seus semblants, feta pas a pas en cada moment de la seva vida quotidiana, que
una brusca revolució de les estructures socials relegada a un futur inconcret.
Els anarquistes individualistes són
partidaris de la legítima defensa i prefereixen per exercir-la totes les formes
de la desobediència civil —no-violenta, per definició— però no sempre fan
d’aquesta insubmissió pacífica un principi intocable, així doncs, l'ús de la
violència serà per a molts una qüestió de tàctica i no de doctrina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada