dilluns, 31 de desembre del 2012

L'ESTAT A L'ANTIGUITAT: L'IMPERI


La primera institució política amb un domini territorial que anava mes enllà de l’àmbit local, l’imperi, es pot considerar que va aparèixer fa uns 4.500 anys a Egipte.

L’imperi egipci tenia unes característiques que comparteixen en major o menor grau altres imperis de l’antiguitat:
  • El poder estava concentrat en mans del monarca, màxima autoritat política, religiosa i militar.
  • L’estat es trobava immers en un procés de permanent expansió territorial, gràcies a les conquestes militars i els pactes, però al mateix temps patia l’assetjament d'altres regnes, fet que afavoria la seva disgregació.
  • L’estat era multiètnic i multicultural i multirreligiós.
  • L’administració de l’estat corria a càrrec d'un cos burocràtic escollit personalment pel monarca.

Tot i que no es pot generalitzar al conèixer l’antic Egipte diferents etapes i abastar la seva història milers d'anys, podem dir que en els períodes més representatius, el monarca, el faraó, era la màxima autoritat política, però que a diferència dels reis de les terres mesopotàmiques no era també el màxim sacerdot, sinó que es considerava directament deu.

El faraó era el propietari de totes les terres, també a diferència dels estats de Mesopotàmia on el ciutadans tenien accés a la propietat, i monopolitzava tota l’activitat comercial.

Durant alguns períodes el governadors de regions i la casta sacerdotal van fer trontollar el poder absolut del faraó, també afeblit sovint pels conflictes ocasionats pel enfrontaments amb altres pobles.

Altres imperis importants de l’antiguitat van ser el persa, el macedoni i el romà.

L’imperi romà tenia característiques pròpies que s'afegien a les dels anteriors:
  • La fixació de la llei, el dret romà, mitjançant una recopilació sistemàtica i permanent.
  • El concepte de ciutadania que permetia que qualsevol persona pogués aspirar als càrrecs més alts segons els seus mèrits i al marge del seu lloc de naixement.



diumenge, 30 de desembre del 2012

L'ESTAT A L'ANTIGUITAT: LES CIUTATS-ESTAT


Fa uns 5.000 anys, després de la societat de prefectura, a Mesopotàmia (sumeris, hittites, assiris, caldeus, perses…) Fenícia i Egipte va néixer l'Estat com a institució política, concretat en una ciutat fortificada de milers d'habitants amb un monarca al capdavant que generalment ostentava el màxim poder polític, militar i religiós, i que disposava d'una administració professional i una força militar permanent amb funcions coercitives i expansionistes.

En aquestes ciutats es produeix una primera divisió en classes socials amb l’aparició d'un estrat de privilegiats que controla i gaudeix dels excedents de l’activitat econòmica.

A Grècia (espartans, atenencs, tebans, corintis...) i a la península itàlica (etruscos, llatins...) també es van constituir ciutats-estat inicialment amb monarques vitalicis, electes o hereditaris, que tenien el suport de Senats i Assembles Populars.

Aquestes ciutats van oscil·lar políticament entre la monarquia, la república aristocràtica i la república democràtica.

Encara que sobiranes, moltes ciutats-estat es van col·ligar. En alguns casos les lligues es van formar pel dret de conquesta, moltes però es van formar voluntàriament mitjançant aliances per a la protecció mútua.

A l'antiguitat, també van existir ciutats-estat a l'Índia i la Xina, i a Centreamèrica, en èpoques més properes, cap al 500 n. e., també els maies van constituir aquesta mena de ciutats.


Durant la Baixa Edat Mitjana, gràcies a un gran desenvolupament del comerç per part de la burgesia, algunes ciutats del centre d’Europa, van arribar a la categoria de veritables ciutats-estat: Venecia, Milán, Bruges, Gant, Lübeck, Rostock, Wismar, Danzig...



dissabte, 29 de desembre del 2012

FORMES PRIMITIVES D’ORGANITZACIÓ POLÍTICA PRE-ESTATAL


Després d'un primer període en que els éssers humans vivien en un grup familiar nòmada —anomenat banda— unit pel parentiu i sense cap jerarquia social més enllà de l’autoritat dels pares sobre els fills, va aparèixer la tribu, un tipus de grup familiar amb un nombre més gran d'integrants dividits en petits llinatges de parentiu i amb uns cap ocasionals de càrrec no hereditari.

En un tercer període, es va formar la societat de prefectura que encara es fonamentava en el parentiu, però amb un cap —més aviat un cacic— que acumulava una autoritat permanent amb poder coercitiu per modificar les relacions igualitàries entre els membres del grup.