La primera institució política amb un domini territorial que
anava mes enllà de l’àmbit local, l’imperi, es pot considerar que va aparèixer
fa uns 4.500 anys a Egipte.
L’imperi
egipci tenia unes característiques que comparteixen en major o menor grau altres
imperis de l’antiguitat:
- El poder estava concentrat en mans del monarca, màxima autoritat política, religiosa i militar.
- L’estat es trobava immers en un procés de permanent expansió territorial, gràcies a les conquestes militars i els pactes, però al mateix temps patia l’assetjament d'altres regnes, fet que afavoria la seva disgregació.
- L’estat era multiètnic i multicultural i multirreligiós.
- L’administració de l’estat corria a càrrec d'un cos burocràtic escollit personalment pel monarca.
Tot
i que no es pot generalitzar al conèixer l’antic Egipte diferents etapes i
abastar la seva història milers d'anys, podem dir que en els períodes més representatius,
el monarca, el faraó, era la màxima autoritat política, però que a diferència dels
reis de les terres mesopotàmiques no era també el màxim sacerdot, sinó que es
considerava directament deu.
El
faraó era el propietari de totes les terres, també a diferència dels estats de
Mesopotàmia on el ciutadans tenien accés a la propietat, i monopolitzava tota
l’activitat comercial.
Durant
alguns períodes el governadors de regions i la casta sacerdotal van fer
trontollar el poder absolut del faraó, també afeblit sovint pels conflictes
ocasionats pel enfrontaments amb altres pobles.
Altres
imperis importants de l’antiguitat van ser el persa, el macedoni i el romà.
L’imperi
romà tenia característiques pròpies que s'afegien a les dels
anteriors:
- La fixació de la llei, el dret romà, mitjançant una recopilació sistemàtica i permanent.
- El concepte de ciutadania que permetia que qualsevol persona pogués aspirar als càrrecs més alts segons els seus mèrits i al marge del seu lloc de naixement.
